Crear un BONSAI es fer una obra d'art. Però, a diferència d'altres formes artístiques, aquesta no està mai acabada: és viva i canviant durant tota la vida; per tant podríem dir que és una obra d'art vivent.

Aconseguir l'éxit en el BONSAI no és a l'abast de qualsevol, pero si a l'abast de qualsevol que ho vulgui. Exigeix atenció i paciència, s'avança en una progressió molt lenta. Aquesta acció posseeix una virtut recíproca, ja que l'arbre actua sobre l'home al mateix temps que l'home actua sobre l'arbre. Pel pensament oriental, l'arbre estableix un punt d'unió entre el cel i la terra, i sigui quin sigui el seu tamany, constitueix un vehicle espiritual.

A l'afeccionat europeu, li manca la base religiosa del xinès i les tècniques de meditació del japonès, però aviat aprèn a dedicar una estona de contemplació a aquests abrets en miniatura, a tractar-los de forma creativa perquè s'apropin de la millor manera possible a la imatge que tenen a la natura.

A causa de la mística desenvolupada prop del Bonsai, al llarg dels anys, s'han acreditat molts conceptes i mites falsos. Un dels més comuns és que la pràctica del Bonsai és una crueltat per als arbres. Els que creuen això imaginen que el procés de miniaturitzar un arbre li causa sofriments. Aquest error, bastant estès, s'ha nodrit probablement dels antics costums xinesos d'embolicar els peus de les nenes, per impedir el seu creixement des de la més tendra edat de la criatura. Aquesta era, sens dubte, un costum cruel que naturalment ja fa temps que ha estat desterrada de la Xina. No obstant, els occidentals encara associem aquesta pràctica amb la tècnica de miniaturització utilitzada en Bonsai.

Com que tots dos processos restringeixen el creixement, la tècnica de miniaturització d'arbres mitjançant la poda de branques i d'arrels, es considera igualment cruel. Naturalment, qualsevol jardiner sap que la poda de branques i d'arrels és essencial en jardineria. Rosers, tanques verdes, i també arbres fruiters, necessiten ésser podats, de tant en tant. El mateix succeeix en Bonsai. Jardiners i viveristes de tot el món practiquen àmpliament la poda d'arrels. Tots aquests professionals saben que la poda d'arrels estimula el desenvolupament d'arrels ciliars. (Son les arrels més fines, les que realment "alimenten" a l'arbre)

La poda radical d'arbres i arbusts joves és una pràctica hortícola generalitzada i el cultiu d'arbusts en contenidors pel mercat dels "gardencenters" és un exemple patent de l'essencial que és la poda d'arrels. Aquí ningú sostindrà que la poda de branques i arrels, tal i com es practica en els vivers comercials, és cruel per arbusts i arbres. El fet que el Bonsai visqui fins a una edat molt avançada demostra que rep un millor tracte i cura que els seus congèneres silvestres.

Per tant, podem afirmar que un Bonsai és un arbre plantat en una torreta que ha estat sotmès a determinats processos horticulturals i estètics per a aconseguir una harmonia visual i un estat saludable.

[Inici][Inici][L'Escola][Conceptes][Catàleg][Formulari]